Defensem la indústria!

[Article d'opinió]

La crisi provocada per l'avarícia i el joc sense control del capital està destruint llocs de treball a un ritme vertiginós i dramàtic. En períodes de crisi el capitalisme destrueix forces productives (sobre tot llocs de treball) per reestructurar-se i torna la roda, una roda que esclafa amb el seu pas vides, esperances i porta a un futur incert a milions de famílies. A la nostra comarca els darrers dies hem vist com la direcció de Prysmian mostrava els seus plans de reestructuració de l'empresa, el que comportarà l'acomiadament de plantilles total o parcialment.

Davant d'aquest fet no cap altre sentiment que no sigui la indignació. Els indignes tornen a truncar el futur de centenars de treballadors. El que és evident és que han demostrat la seva incapacitat per fer que la producció al nostre país progressi, que es creïn llocs de treball estables. Ningú, en aquestes dates, pot afirmar que els grans empresaris creen riquesa; ans al contrari, la destrueixen emportant-se-la a d'altres indrets on la ma d'obra és més barata i els beneficis més grans. Però la culpa no és d'aquests països, és d'aquests empresaris que, jugant al lliure mercat, decideixen de forma autoritària sobre la vida de milers de persones.

Arribats aquí, podem afirmar que el capitalisme no garanteix el futur de la gent treballadora, la majoria d'aquesta societat. D'altra banda, i sense perdre'ns en les estructures de la macroeconomia, hem de dir que un Estat, un país, una comarca o una localitat que perd indústria, no només perd llocs de treball, perd un teixit productiu que permet mantenir les altres activitats econòmiques. Vilanova no pot basar la seva economia en el turisme; no ens podem resignar a ser els cambrers o les cambreres de Catalunya (amb tot el respecte cap aquest ofici tant cansat i digne).

Aquesta crisi ens ha demostrat on ens porta l'economia especulativa. El paper de les institucions públiques ha de ser mantenir i defensar l'economia productiva, i la indústria en aquest cas, i enfortir-la encara més, cercant noves inversions de sectors i països emergents, nous, conjuntament amb un gran impuls de la investigació en desenvolupament i innovació. A més, ha de reforçar els serveis públics, ja que, a la vegada que crea llocs de treball, cobreix les necessitats reals de la societat i la fa progressar. Amb retallades i amb un paper submís cap als grans empresaris la ciutadania no li queda res més que rebel·lar-se participant, i lluitar per un nou model en que els més rics no decideixin sobre el futur de la gent treballadora.

La nostra comarca, i la nostra ciutat, té un gran capital humà. Ara dependrà de la ciutadania pressionar per a que s'aprofiti en benefici de la majoria, i no de l'enriquiment de quatre lladres. La resposta de l'ajuntament i de la Generalitat de Catalunya no la tenim, però ens ensumem que serà la de girar el cap i dir “el mercat és lliure i no podem intervenir en la economia”. La nostra resposta serà: l'economia ha de servir a qui produeix i serveix a la societat, no ha de ser aquesta gent la que serveixi a l'economia (a la butxaca dels indignes).